La diversitat lingüistica al mòn

Al món es parlen unes 6.000llengües, sense comptar un nombre important de dialectes que també s’hi podrien considerar . Per això , de vegades és difícil  saber si dues varietats lingüístiques són dues llengües diferents o dos dialectes d’una mateixa llengua.

El 96% de les llengües són minoritàries i nomes les parla el 4% de la població mundial. La resta dels habitants s’expressen en alguna de les llengües majoritàries.

Alguns dels factors que contribueixen  a fer que una llengua sigui més utilitzada que una altra són :

- El país o països on es parla i el seu poder polític respecte dels altres

- L’extensió geogràfica i el nombre d’habitants del territori.

- El fet de tenir una normativa unificada

- El prestigi social i el reconeixement jurídic

El text literari

Diem que és un text literari quant un text escrit té l’objectiu d’atraure la nostra atenció i fer-nos passar un moment d’una intensitat particular. Utilitzem el text literari quant fan sevir recursos com ara la polisèmia, el sentit figurat, la metàfora o la comparaciò.

La poesia es un text que pertanyen a aquest gènere transmeten emocions i sentiments mitjans.

El text narratiu es untext que es fa servir en fets historics o reals , de vegades aimginaris.

La trama es desenvolupa sobre un escenari, on actor i actrius interpretar el text a partir de diàlegs, les obres de teatre es poden classificar en tragèdies, comèdies, drames i sainets, entre d’altres.

Treball de poesia

Ne|dar| de| gra|no|tes|

al |meu| ba|ssi|ol|

pro|mou |les |ri|o|tes|

d’in|fants| en |re|dol.|

Fent|-los |ba|ba|ro|tes|

l’un| diu|: – Quin| bu|ny|ol!

Com| Mo|uen| les| po|tes!|

No| sa|ben| cra|wl!|

Dictat 05

Quan em vaig adonar que s’acostava algú, ja no era a temps de fugir. El tenia a deu o dotze passes i semblava un pòtol o un captaire, la qual cosa em tranquil·litzà, de manera que ni em vaig moure. Havia sortit del bosc i venia cap al pedregam on jo estava assegut. Caminava lentament, amb el cap alt, i somreia. Era un home d’uns trenta o quaranta anys, d’aspecte jove i fort. S’aturà un parell de passes davant meu i digué:

—Has perdut la colla, Ocellet?

Dictat 04

Al voltant de la plaça seien sobre les baranes nois i noies de quinze anys. Les noies, de cabells llargs, de llargues cames cobertes amb la roba blanca dels pantalons. Els nois, amb jerseis vermells i pantalons de color blau marí com a uniforme general. Al fons, a mà dreta, en una reserva gairebé sociològica o zoològica, hi havia una vintena de nois i noies més grans i d’aspecte més descurat. En Jaume Vàzquez es dirigí vers aquest racó. Darrere d’aquesta gent, la porta d’un bar, discreta i amable. Més enllà, deu o dotze membres més de l’espècie en extinció que poblava aquell tros marginal de la plaça.

Dictat 03

Feia uns quants dies que la Lluïsa tenia una qüestió pendent que no la deixava viure tranquil·la. La qüestió era la següent:

Mentre en Raül, el seu marit, treballava al torn diürn d’una fàbrica de xocolata suïssa i ella s’estava a casa i feia les feines de la llar, sola o bé amb la seva veïna, que venia sovint a fer petar la xerrada perquè gairebé mai no tenia res a fer, va rebre una trucada misteriosa. La trucada es va repetir uns quants dies i sempre era la mateixa, començava amb un brogit immens que li eixordava l’oïda i després se sentia una veu que deia el següent: “Senyora, no s’amoïni, no s’espanti, si fa allò que nosaltres li diem no li passarà absolutament res.

Dictat 02

Cap al final de la primavera la meva col·lecció zoològica s’engrossia de tal manera que fins i tot la mare s’alarmava. També era l’època en què les aus tot just arribades sofrien la devastació de les escopetes de les persones acabalades de la localitat. Feia temps que jo desitjava tenir un d’aquells esplèndids ocells d’aspecte heràldic, de magnífica cresta i el cos de color rosat salmó i negre. Heus aquí que ara tenia a les mans una puput viva o, per ser més precís, una puput mig morta.

Precentaciò

Hola em dic Danitza Salinas Figueroa i tinc 12 anys visc ha Barcelona, Cataluña y el meus pares es diuen Lucia Figueroa Alvarado y el meu para es diu Enrique Salinas Figueroa estan separat pero es porte molt bè, tinc moltas amics pero ha la que mes apreciu es ha la Noelia perque ella me recolzat en els meus problemes!

Tinc tota la familia ha Perù el meus avis, els meus tiest , els meus cosins y el meus padrins y el meus germans pero no de mare y de pare si no solament de pare.

Hello world!

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!